

A quasi un mes d'afrontar el meu primer IronMan he participat en aquesta prova i he de reconeixer que tot i haver-me apuntat fa mesos se m'ha tirat a sobre perquè tinc el cap a Nice.
Potser per això no m'ha donat temps a patir nervis, el meu cos deu estar reservant-los per l'IronMan, espero que sigui piados.
L'ambient que es respirava a Calella va ser increible,per tot arreu hi havia triatletes, participaven prop de 2000 persones. Després d'assistir al brifing i recollir la bossa obsequi i els dorsals, vem anar a dinar tots els del club. Desprès de dinar vem anar a portar les bicicletes a boxes, també haviem de deixar el material en unes bosses que recolliriem durant les transicions, amb les sabates i el material de la bici i un altre amb el necessari per correr.
Les sortides les van dividir per grups d'edad que sortirien cada 5 minuts, però els professionals, bombers i policies haviem de sortir en la primera. Per una part estava acollonit però vaig pensar que si els de la sortida seguent m'agafaven aviat no aniria l'últim massa estona.
La mar estava picadeta i vaig empassar-me aigua en varias ocasions, les onades eran grosses però no massa seguides i sempre vaig anar envoltat de gent. El ritme que duia em va semblar prou bo perquè adelantava a la gent, però igual que als entrenaments de tan en tan feia una paradeta inevitable de reflexió existencial i la gent hem passaba i axí successivament ( tipus ioio).
Desprès de la trancisió a la bicicleta vem sortir de Calella per un carrer paral.lel a la via del tren on hi havia tot de bonys que van espatllar el meu contaquilómetres. Bona part del recorregut era pla però al km 25 enllaçaves amb una carretereta que pujava fins a Dosrrius per tornar a baixar al km 47. En aquest punt imagino que degut a l'estretament de la carretera, es van començar ha crear grups als que inevitablement et veies absorvit. Hem trobava bé i vaig ser dels que més estona vaig anar davant sense importar-me el desgast que després em passaria factura al correr, m'ho estava passant de conya. A l'açada de Canet hem vaig trovar a l'Enric que es va afegir al grup fins a Calella.
Vaig arrivar a Calella amb l'ego pels núvols i amb moltes ganes de correr. La carrera transcorria en bona part per camí de terra i no s'em van carrergar les cames excesivament. La colla del club em va animar molt i de seguida vaig arribar a Malgrat per donar la volta. Vaig anar-me trovant als companys de l'equip i ens vem animar els uns als altres. Feia molta calor i les cames em bollien, només desitjava arrivar per banyar-me al mar, però la cursa ens feia anar cap dins del poble fins un carrer molt dret i amb molta espectació per acavar entrant a la meta que estava instal.lada a unes pistes d'atletisme plena de gent animant.
Temps Total 4:49:28
Temps Natació
40:04
T/100 m 2:07
Potser per això no m'ha donat temps a patir nervis, el meu cos deu estar reservant-los per l'IronMan, espero que sigui piados.
L'ambient que es respirava a Calella va ser increible,per tot arreu hi havia triatletes, participaven prop de 2000 persones. Després d'assistir al brifing i recollir la bossa obsequi i els dorsals, vem anar a dinar tots els del club. Desprès de dinar vem anar a portar les bicicletes a boxes, també haviem de deixar el material en unes bosses que recolliriem durant les transicions, amb les sabates i el material de la bici i un altre amb el necessari per correr.
Les sortides les van dividir per grups d'edad que sortirien cada 5 minuts, però els professionals, bombers i policies haviem de sortir en la primera. Per una part estava acollonit però vaig pensar que si els de la sortida seguent m'agafaven aviat no aniria l'últim massa estona.
La mar estava picadeta i vaig empassar-me aigua en varias ocasions, les onades eran grosses però no massa seguides i sempre vaig anar envoltat de gent. El ritme que duia em va semblar prou bo perquè adelantava a la gent, però igual que als entrenaments de tan en tan feia una paradeta inevitable de reflexió existencial i la gent hem passaba i axí successivament ( tipus ioio).
Desprès de la trancisió a la bicicleta vem sortir de Calella per un carrer paral.lel a la via del tren on hi havia tot de bonys que van espatllar el meu contaquilómetres. Bona part del recorregut era pla però al km 25 enllaçaves amb una carretereta que pujava fins a Dosrrius per tornar a baixar al km 47. En aquest punt imagino que degut a l'estretament de la carretera, es van començar ha crear grups als que inevitablement et veies absorvit. Hem trobava bé i vaig ser dels que més estona vaig anar davant sense importar-me el desgast que després em passaria factura al correr, m'ho estava passant de conya. A l'açada de Canet hem vaig trovar a l'Enric que es va afegir al grup fins a Calella.
Vaig arrivar a Calella amb l'ego pels núvols i amb moltes ganes de correr. La carrera transcorria en bona part per camí de terra i no s'em van carrergar les cames excesivament. La colla del club em va animar molt i de seguida vaig arribar a Malgrat per donar la volta. Vaig anar-me trovant als companys de l'equip i ens vem animar els uns als altres. Feia molta calor i les cames em bollien, només desitjava arrivar per banyar-me al mar, però la cursa ens feia anar cap dins del poble fins un carrer molt dret i amb molta espectació per acavar entrant a la meta que estava instal.lada a unes pistes d'atletisme plena de gent animant.
Temps Total 4:49:28
Temps Natació40:04
T/100 m 2:07

Temps bici
