Pujada al Teide
 |
| 18/05/2015 |
Aquesta
setmana aprofitant unes vacances familiars he fet encabir una sortideta de
Trail runing per la Illa de Tenerife.
M’he marcat com ha repte, pujar la muntanya més
alta d’Espanya sortint des de nivell de mar.
Aprofitant que la relativa proximitat d’aquest
cim amb la cota 0 ho permet, he decidit llevar-me ben d’hora i aprofitar el GR
0-4-0 que surt de la platja del Socorro.
L’Itinerari no està molt ben marcat i davant la
sospita de poder perdrem he gravat el track al GPS. A les 5:30 em llevo i em
faig portar per un taxi al lloc de partida, la platja del Socorro, està a certa
distància de la carretera principal i s’ha de fer una baixada en ziga zaga per
un camí asfaltat per arribar-hi. El taxista s’ha quedat sorprès del poc
equipament que porto perquè aquesta matinada ha deixat a uns alemanys que també
volien pujar al Teide i portaven dues motxilles prou grans.
Comença el repte a les 06:15, decideixo no
mullar-me els peus amb aigua de l’oceà com marca la tradició en part per mandra
i en part perquè hi ha molts metres de sorra, està molt fosc i podria entrar-me
aigua a la bamba i anar incòmode tot el dia.
En poca estona soc a dalt la carretera TF5 i en
creuar-la m’enfilo per un camí ample ple de camps de plataners que va mantenint
el grau de pendent fins arribar a una zona urbana de Los Realejos. En aquest
punt m’incorporo a la Carretera d’Icot
que segueixo durant un parell de km.
Els primers 1000m positius els he aconseguit superar
amb menys de 1h 30min i m’endinso a la corona del Parc Natural de Las Cañadas
del Teide. Ja s’ha fet de dia i la “Calima” s’ha quedat per sota meu, igual que
els alemanys dels que em parlava el taxista. Es curiós com pot fer tan bon dia
aquí dalt i en canvi prop de la platja el cel estigui tan enteranyinat!
El track continua per una pista que va fent
girs a una banda i l’altre per suavitzar la pendent, en aquesta altitud hi ha
el Pi Canari que te un tronc majestuós molt recte i alt i el sotabosc es molt
net amb arbustos molt florits.
Els següents 1000m he trigat més ha
superar-los, ja porto poc més de 3h i el paisatge canvia gairebé de cop. Els
Pins i les flors passen a ser substituïts per una terra color mostassa amb
matollar baix i pedres i roques negres fins arribar al collado del Cedro. Es un
lloc molt característic on hi ha una petita barraca blanca amb una verge o un
sant i d’aquí fas el salt a la zona més volcànica. També s’hi troben les grans
parets de La Fortaleza sobre una mena de platja de sorra volcànica protegida
amb tanques.
Aquí apareix la primera, única i breu baixada
que realitzaré en els prop de 28km que dura la travessa.
Del Collado fins als peus de la Montaña Blanca
el recorregut és espectacular, talment un desert. La sorra però és molt
gruixuda i fa alentir el ritme que ja de per si no és molt ràpid a causa de
l’altitud.
Durant aquest tram no he pujat molt desnivell
però he anat sumant km. De seguida
arribo a la Montaña Blanca i comença la ascensió pròpiament dita. Un camí
de pedres i roques molt negres que va fent esses i que guanya ràpidament
desnivell, aproximadament 1000m en 5km.
A mig camí del cim he passat pel refugi de Alta
Vista que en aquesta època de l’any està tancat. Això dona una sensació encara
més desoladora en aquest tram.
Abans de d’arribar al cim el recorregut dona
una treva amb un tram pla anomenat “La Rambleta” fins on hi ha el final del
telefèric. Realment sembla les Rambles per la gran quantitat de gent provinents
del telefèric, que els dona la oportunitat de fer cim amb una petita excursió.
Sembla que ens hem coordinat prou bé amb la
família i en arribar al telefèric hi ha la Judit , la Berta, en Gerard , la
Marta i la Tina que m’esperen, Fa molta il·lusió !!
A cap d’ells els hi fa gràcia pujar al cim així
que sense perdre massa temps m’enfilo cap a dalt i en uns 15 min ja he fet cim.
3717m 28km 6h45min.
