El cap de setmana pinta molt bé. No estàs a Heuskalerria si no plou així que, ja som a les bascongadas. Ja es fa tard per sopar i decidim parar al primer poble que trobem Etxarri-Aranatz. Hem demanat taula a un "garito" de tapes molt xulo però ja tanquen la cuina i al davant hi ha una herrico-taverna que han accedit a traduir-nos la carta de bocates (només en euskera) així dons, salvem el sopar.
Durant el sopar hem conegut a l'Asier que de seguida s'adona que anem a Zegama a fer la cursa, ell és organitzador de la Triku Trail i quan ens adonem ja tenim uns patxarans a la taula i estem convidats a la seva cursa.
Els col·legues de l'Asier ens expliquen que no hi haurà fang a Zegama, que coneixen bé el camp i encara que plogui demà estarà tot ven sec. Ens ha costat treure en Josep de la taverna però ja reprenem el camí fins a Ormaiztegui ( és el primer cop que no em cal mirar com es diu el poble) i ven tocades del 02:00 ens fiquem al llit.
Dissabte en Josep marxa ven d'hora amb la Rosa i en Sella serio cap a Zegama, volen matar el cuquet de cursa fent un trail fins a l'Aizkorri amb en Mans, la Moix, el Manolito i el Pau que han dormit en furgo.
L'Enric, la Masha i jo baixem més tard per trovar-nos amb el Manel, la Mònica, en Paretas ien Rafel.Els trobem instal·lats a una terrassa però he enredat als nens (Paretas i Rafel) per anar a fer un reconeixement del terreny per on passa la cursa.
L'Enric, la Masha i jo baixem més tard per trovar-nos amb el Manel, la Mònica, en Paretas ien Rafel.Els trobem instal·lats a una terrassa però he enredat als nens (Paretas i Rafel) per anar a fer un reconeixement del terreny per on passa la cursa.
Ens hem fet pujar fins al barri de Otzaurte (km7 de cursa) per baixar a fins a Zegama corrent. Ho fem en sentit contrari a la cursa però així no carregaré les cames. Ha estat molt bé fins i tot hem conegut un mètode de caça de cabirols que en un primer moment pensàvem que era una torre de guaita.
Un cop finalitzat l'entreno faig un txeco-txeco al riu i esperem als qui han pujat l'Aiskorri tot fent una cervesa a la plaça.
Tenim reserva la Sidreria Ohiarte on coincidim amb altres corredors, som una taula de 30 catalans.
Impresionant el menú sidreria; truita de bacallà, bacallà amb tomàquet, Txuletón, formatge amb codony, anous i tota la sidra que siguis capaç de servir-te de les sitges d'acer inoxidable que hi ha a la sala del costat.
 |
| Bon rotllo a la sidreria Ohiarte de Zerain. |
He dinat molt, em sento tip, potser he estat una mica imprudent dinant. Després de la gastroenteritis que ens va deixar tirats a casa tot el dilluns a mi i la Berta, hauria d'haver-me cuidat més. Tot i així hauria de sopar carbohidrats, demà el cos me'n demanarà... Platet de pasta i cap al llit.
 |
| He hagut d'entrar al sorteig 7 anys abans no hem toqui un dorsal. |
Anem bé de temps, però hi ha caravana per entrar a Zegama i acabo baixant del cotxe per anar buscar un WC i poder fer un cafè.
Ja sóc al calaix de sortida, l'hi he desitjat sort al Zaid. No conec a masses famosos (crec que dins el calaix de sortida n'hi havia molts) però ahir vaig veure un vídeo de Buff on parlaven d'ell i el vaig reconèixer. Tothom en posició de sortida, falten 5 min. merda!!, no he encès el garmin, ho faig i no em troba satèl·lits, els pròxims minuts seran patiment total, m'encanta poder enregistrar els meus traks i després recrear-m'hi analitzant-los i faré la Zegama-Aizkorri sense?
Per fi, satèl·lits i també nosaltres entrem en òrbita...
Hi ha moltíssima gent, no sé si m'he col·locat massa enrere o massa al davant, comencem a pujar, em sap greu avançar perquè és molt d'hora però sembla que hi ha molta gent que s'ha posat al davant per la foto i ara fa un pas enrere. En un parell de kms ja em quedo en una posició còmode on ni m'avancen ni ho faig jo.
Primer avituallament al Km 6, baixadeta fins al km7 al collado de Otzaute i pujadeta pel bosc, molt animada de gent, en altres edicions, amb fang devia ser molt dura... Crec que surt en algun vídeo!
Ja duc uns 600m+, vaig fent càlculs, x4=2400m+...
He reconegut al qui va guanyar la Sitges Rock Trail d'enguany entrant a meta amb el segon, diu que portem bon ritme per baixar de le 5h. uff és mot aviat per pressionar-me. Jo no faig la Rock trail tan ràpid com ell, i estic anant al seu ritme. M'espanta però vaig còmode...
Anem pujant per un prat arrodonit sense gaire desnivell fins a l'avituallament d'Ultzama al km 9 aprox. Baixem una miqueta i encarem la pujada a l'Aratz d'una tirada, en aquesta llarga pujada passem per dos avituallaments i centenars de persones que han pujat a veure la carrera. El bosc que hi ha entre els km 13 al 16 que comprèn la cota 1000 al 1300 passem per una fageda impressionant amb un sotabosc net, possiblement el tram que més em va agradar!
Arribant a cim de l'Aratz ja porto la meitat del desnivell de la cursa però queden més de la meitat de km. Penso massa en clau desnivell i no tinc massa en compte els kms,
però amb tanta gent aplaudint I cridant el teu nom la prudència passa a segon terme i t'envaeix una sensació d'immortalitat que et fa capaç de tot.
 |
| Arribant al cim d'Aratz. |
 |
| Cova de San Adrian |
 |
| Foton by Masha. Gran moment de la cursa!! |
Última pujada, bé, en quedarà una però ni la tinc en compte. Com que amb aquesta donaré per acabat el desnivell positiu no afluixo el ritme, hi ha algun tram corrible i segueixo avançant sense reservar. M'apropo al cim i fa molt de vent, però no ha impedit a la multitud de gent que ens anima, pujar fins a l'Aizkorri.
- Aupa Jordi ,oso ondo, oso ondo!!!
- Oso ondo (molt bé). Crida la gent.
L'avituallament està al cap de munt i el pas és molt estret, m'aturo per beure'm tres gots d'hipotònic i em fan entrar uns segons a una barraca de pedra on tenen instal·lada una infermeria per protegir-me del fred.
la organització és impecable.
L'helicòpter sobrevola la zona per enregistrar imatges, imagino que en cas d'accident també podrien evacuar un ferit amb molta rapidesa.
 |
| Últim tram per pujar al cim de l'Aizcorri. |
Ja ve la baixada, massa tècnica, però primer ressegueixo el "cresterio" tot coronant diversos cims, no hi ha camí definit, és una zona rocosa on la major part dels mortals s'ha d'ajudar amb les mans per superar part d'aquest llarg tram. L'exigència muscular fa que m'apareguin principis de rampes al bessó dret i per acabar-ho d'adobar, una baixada ven dreta, per un prat que no em puc imaginar passant-l'ho amb pluja.
El patiment de baixada sembla que culmina amb l'avituallament d'Arbelar cap al km 24, els següents kms fins al 30 els passem al vessant sud-oest de la serra d'Aratz.
Fins al km 29 és pràcticament tot baixada i passem primerament per un bosc amb arrels i per un prat que de mica en mica es va empedrant fins arribar a l'avituallament d'Urbia i torna haver una gentada de por, de fet no crec que hagi corregut un quilòmetre sencer sense públic.
Aquesta sí que és l'última pujada, fa 1 km, jo m'esperava un petit repetxó però el supero dignament fins al cim d'Andraitz. La baixada però serà un alter cosa.
Estic arribant a la barrera psicològica dels 32km i per tan em quedaran menys de 10 km però els bessons mig enrampats m'obliga'n a córrer prudentment sense poder aprofitar la baixada, és a partir d'aquest punt que diversos corredors m'avancen incloent la Emilie Forsberg. Ens trobem en una zona poc tècnica i molt corredora i sap greu no poder aprofitar-la.
El meu pensament passa a un estat més conservador mirant de no patir cap caiguda i amb la idea equivocada de portar un ritme mitjà suficient per baixar de les 5 h.
Llavors arribant al km 36 a l'avituallament de Mandabide em trobo en Mans que em felicita i m'encoratja a seguir com fins ara. La resta de cursa els hi dec al Farrera i en Manel que em custodien fins al passadís de meta fent possible baixar de les 5h a la Zegama-Aizcorri 2017.
Ultzama- 0:53:26
Atabarreta- 01:25:44
Aratz- 01:57:00
Sancti Spiritu- 02:13:34
Aizcorri- 02:48:21
Aketegui- 03:00:13
Oltze- 03:38:59
Urbia- 03:54:44
Andraitz- 04:19:49
Moano- 04:39:59
Zegama- 04:59:42
Powered by Wikiloc
